Drets d’imatge: Antonio Álvarez  

En el marc dels Jocs Olímpics d’Estiu 2024, GAP Women Partnership busca promoure les carreres de les atletes femenines i els desafiaments que han afrontat per inspirar les futures generacions.  

Aquesta entrevista es va realitzar amb Galia Dvorak, una exjugadora professional de tennis de taula espanyola. Ha participat en 4 Jocs Olímpics, des de Pequín fins a Tòquio. Després de vint anys de carrera a la selecció espanyola, es va retirar recentment el 2022.  

Com va començar la teva passió pel tennis de taula i com et va portar a iniciar una carrera?

Els meus pares van ser tots dos exjugadors de tennis de taula. Van ser membres de la selecció nacional de la Unió Soviètica. Quan es van mudar a Espanya, jo tenia 2 anys. Com que coneixien el tennis de taula, em van animar a jugar. Vaig començar a entrenar amb 6 anys i ràpidament vaig progressar fins al nivell professional.  

Vas tenir un model femení a seguir quan vas començar a jugar a tennis de taula? 

La meva mare va ser el meu model a seguir i vaig intentar seguir els seus passos. Però, per ser honesta, no tenia molts referents femenins perquè el tennis de taula és molt masculí. Així que els meus models a seguir van ser principalment homes.  

Quins desafiaments has afrontat com a dona en el món de l’esport? 

Drets d’imatge: Mike Ehrmann Getty  

Suport financer  

Quan vaig començar a jugar a tennis de taula, no hi havia moltes jugadores professionals que poguessin guanyar-se la vida d’aquesta manera o participar en els Jocs Olímpics. Per a mi, una carrera en aquest camp era gairebé impensable.  

Per practicar esport de manera professional, necessites suport econòmic. En el tennis de taula, la major part del suport prové de les institucions (finançament públic) i, en menor mesura, d’empreses privades.  

Per als jugadors masculins, és més fàcil perquè també reben molt suport dels clubs i de patrocinadors privats.  

Per part meva, sempre em vaig sentir recolzada, però aquest suport sempre arribava després dels resultats. Les dones reben cert suport si juguen molt bé en aquest camp, però a vegades és deu vegades menys que el dels homes. Per exemple, tinc companyes que eren bones jugadores, però com que no estaven al cim, no van tenir l’oportunitat de continuar les seves carreres. Tanmateix, vaig tenir companys homes que no van obtenir aquests resultats, però van poder seguir practicant perquè comptaven amb molt suport dels seus clubs.

Maternitat  

També, una de les raons per les quals vaig deixar de competir professionalment va ser que volia concentrar-me en la meva vida personal. Com a dona, si vols tenir fills, has de deixar de competir durant dos anys, cosa que no passa amb els homes.

Entorn masculí  

A més, el tennis de taula és un esport molt masculí i, com a dona, has de ser molt forta per defensar-te i, diguem, “sobreviure” en aquest entorn. Afortunadament, la societat està evolucionant. S’ha tornat més fàcil per a les dones seguir una carrera en el tennis de taula.

Has tingut més entrenadors homes que dones i creus que això afecta la manera com s’entrena a les dones? 

Sí, a més de la meva mare i l’entrenador que vaig tenir a la darrera etapa de la meva carrera, tots els meus entrenadors van ser homes. Alguns d’aquests entrenadors no estaven acostumats a treballar amb dones. Això t’afecta de moltes maneres, perquè la manera com juguen les dones no és exactament la mateixa que la dels homes, i també des d’un aspecte personal per a mi. Per exemple, quan tens la menstruació, pots sentir-te malament. Els entrenadors estan aprenent sobre aquests aspectes, però de vegades ho fan amb retard.

Quin missatge i consell donaries a la pròxima generació, particularment a les dones i nenes en l’esport?  

El futur de les dones en l’esport és brillant, està millorant cada vegada més. Podem veure-ho, per exemple, en els Jocs Olímpics de París: és la primera vegada que hi ha igualtat, amb una participació del 50/50.

Aquí, a Espanya, crec que és un bon moment per fer esport com a dona, perquè estem vivint un moment de visibilitat i les possibilitats estan creixent. Els mitjans de comunicació comencen a parlar sobre esports femenins. Tenim l’exemple del futbol femení. Ara hi ha algunes dones molt populars en l’esport.

Fer esport a qualsevol nivell t’aporta confiança i habilitats que pots utilitzar més endavant en tots els aspectes de la teva vida.

Diria a la nova generació de dones que intentin usar el seu poder per combatre els estereotips.

El consell que els donaria a les dones és que facin esport o que continuïn fent-lo, encara que sigui difícil o requereixi temps. Fer esport a qualsevol nivell et dona confiança i habilitats que pots utilitzar més endavant en tots els aspectes de la teva vida. I és bo (saludable) per a tu! L’esport és una eina molt poderosa.

Li diria a la nova generació de dones que intentin fer servir el seu poder per combatre els estereotips. Per part meva, faig servir el meu poder per avançar i millorar les coses. La situació està canviant i millorant en el meu esport i en tots els altres esports, encara que sigui un canvi lent.

Quan parles de confiança i habilitats, què t’ha aportat el tennis de taula?  

Disciplina, resiliència, perseverança  

Quan practiques un esport de manera professional, necessites entrenar amb molta disciplina i lidiar amb moments d’estrès. L’esport també et dona molta resiliència: has d’aprendre a superar les derrotes, fins i tot si estàs al cim, i seguir endavant. A més, t’ajuda a pensar de manera estratègica perquè tot el temps estàs intentant trobar solucions als problemes que afrontes.  

Per a mi, no és una cosa que només els esports professionals et donin. Sortir a córrer, jugar a pàdel amb els teus amics…, t’ajuda a ser millor en la teva vida personal o professional.

Quin és el teu lema com a jugadora de tennis de taula per mantenir-te enfocada en el teu objectiu, en el teu esport?

Sóc una persona molt competitiva. La satisfacció de guanyar i assolir les meves metes esportives és el que m’ha mantingut en marxa.  

T’agradaria afegir alguna cosa més sobre la teva carrera, sobre la igualtat de gènere en l’esport?  

Una de les coses complicades de la meva carrera és la soledat a vegades. Solia jugar un esport individual i masculí. Avui dia, dono suport a joves esportistes acompanyant-los als entrenaments i a vegades entrenant-los. Quantes més dones hi hagi en l’esport, més fàcil serà l’accés per a les futures generacions. Som part del canvi.